Quan són petits, pens que la majoria de la gent fa qu els seus propis fills no disfrutin de la seva pròpia infància perquè els controlen massa. Crec que la por és la principal causa: por a què els hi passi cosa als seus fills, restringint així les seves possibilitats d'acció. Per exemple: "No surtis al carrer que fa molt de fred", "Deixa això que et faràs mal", " No pintis que t'embrutaràs", "No corris que cauràs"... I podríem seguiramb moltes més prohibicions que diem per fer " un bé" als nens, però joc crec que és el contrari, els estem perjudicant.
El que vull dir és que s'ha de deixar als nens experimentar, que visquin tota mena de situacions, experiències amb les seves conseqüències, tant bones i dolentes. No passa res si corre i cau, s'aixecarà i aprendrà per ell sol que si el terra està banyat ha de caminar més a poc a poc! Dóna igual si juga amb fang o terra, que s'embrut, després ja el rentarem! Que surti al carrer si hi fa fred, abriga'l més, que jugui amb la neu, a mullar-se... Està clar que si està davant una situació perillosa sí se li podrà prohibir, però hem refereixo a les situacions de la vida quotidiana que se li presenten en el seu dia a dia.
"El dret a la salvatgia", a no tenir-ho tot planificat, deixar-los enfilar-se als arbres, a muntar una cabana amb pals i terra... Són nens, i han de gaudir de la seva llibertat, aprendre per experiència, i nosaltres, en ves de controlar-los, hem de donar-lis oportunitats per exeprimentar.
Si comparam la infància actual amb la d'abans, és en aquest punt a on més es diferencien. Antes no se li prestava tanta atenció en aquests aspectes, en canvi ara, tot ho volem tenir baix control, tenir planificada la vida dels nostres nens: a les 16:00 repàs, a les 18:00 classe de dibuix, 19:00 bàsquet... No he de saturar-los amb l'organització, hem de deixar que disfrutin de la seva llibertat.
Imatge: Instagram: educacion_social
No hay comentarios:
Publicar un comentario