Un cas en les pràctiques

Avui vull comentar un aspecte que durant les pràctiques m'ha critat l'atenció: 

A l'aula hi ha un nen NEE amb discapacitat psíquica lleugera que li costa molt els problemes de raonament i va a un ritme més lent que els altres. Per exemple, si un dia fem activitats de resolució de problemes, els primers nens a acabar-la (si falten pocs minuts per acabar la classe ) se'ls hi dóna permís per fer joc lliure ( jugar a un trencaclosques, jocs de cartes...). Com que aquest nen li costa molt, mai arriba a fer-la a temps per poder jugar, i han estat múltiples vegades que se m'ha queixat, molt trist, de voler jugar amb els seus companys i descansar un poc per tenir el cap més fresc a la següent classe. 

En sentir els sues comentari, em va recordar a jo matiexa quan era petita perquè sovint també em passaa, ho puc descriure com si per exemple tu vas amb els amics a fer una ruta amb velo, ells estan més entrenats que tu, i per seguir-los el ritme has de fer un gran esforç i et canses molt. Ells sempre van més per davant, quan s'aturen per descansar tu encara pedaleges i en arribar en ells tornen a partir, deixant una clara diferencia: Ells han pogut descansar les cames i en canvi tu no has afluixat el ritmes ni descansat en cap moment.

Això és la situació que m'imagino un poc amb l'alumne NEE, encara que tengui un ACI, crec que les intervencions de la tutora cap a ell no han estat massa correctes. Per exemple, si no entén un exercici, he vist que li diu la resposta directament sense donar-li una explicació. Jo sempre que he pogut li he intentat explicar però m'ha resultat difícil fer-li entendre coses tan senzilles com "100+75" i en no tenir l'ajuda per intenar arreglar-ho, a l'hora de fer activitats em passava bastanta estona amb aquest nen per ajudar a acabar-li les feines amb un temps de marga per jugar, sempre assegurant-me que entenia el procediment,