Avui vull tractar la llei vigent LOMCE (Lley
Orgànica de la Millora de la Qualitat Educativa) des de un punt de vista
inclusiu.
El primer punt que vull comentar són les nombroses
revàlides que es duen a terme, nomenant-les com a “avaluacions
individualitzades”, cosa que és mentida ja que no s'adapten a les
característiques pròpies de cada alumne, sinó que és igual per a tots: La
primera revàlida és en tercer de primària, la segona en acabar sisè, la tercera
és l'avaluació final en quart ESO i finalment a final de batxiller. A més, aquestes proves donarán pas a una "classificació de centres" segons el rendiment de l'alumnat.
Així doncs,
crec que realitzar tantes revàlides no fa més que dificultar a l'alumnat seguir
el seu procés d'aprenentatge i es veu una clara segregació entre aquells que
superen o no les proves, etiquetant-los com a “bons i dolents” des d'un punt
de vista intel·lectual afavorint la competència.
Per altra banda, si ens centram dins el tema
de l'atenció a la diversitat, es segueixen mantenint diverses mesures de la LOE:
Programes d'ajuda i reforç, adaptacions curriculars, agrupaments flexibles i
separació de grups. Però hi ha altres mesures que canvien:
- Desapareixen els programes de diversificació curricular i es creen els "programes de millora d'aprenentatge i del rendiment "
- Desapareixen els programes de qualificació Professional inicial (PQPI) i es crea la Formació Professional Bàsica.
Els programes esmentats anteriorment (PMAR)
s'inicien a partir de segon curs d'Educació Secundaria Obligatòria (ESO) a
aquells alumnes que presentin dificultats no imputables a falta d'estudi que
hagi repetit almenys un curs de qualsevol etapa i no estigui en condicions de
passar a 2º o 3º. Excepcionalment, havent cursat 3º ESO i no estiguin en
condicions de passar a 4º(La seva finalitat es que els alumnes puguin cursar
4º ESO per via ordinària.)
Per tant és una llei que intenta segregar
l'alumnat on la repetició del curs és abundant amb el programa PMAR per a què
siguin molt pocs els que passin a la revàlida de secundària per ensenyament
acadèmic i pocs els que passin a batxillerat. La diferenciació de l'alumnat a
l'escola és un punt clau amb una metodologia específica per a ells i no global
per a tot com hauria de ser.
Per concloure, opino que la imposició de la
LOMCE en comptes de millorar la qualitat educativa, no solament l'empitjora,
sinó que és una reculada dins de l'àmbit educatiu impedint crear una educació
inclusiva, per a tots, amb igualtat d'aprenentatge. Per tant, estic en contra
de la seva aplicació perquè no ens mereixem una educació injusta, capitalista,
diferenciada i partidista, ens mereixem una educació de qualitat de debò que no
solament ens ajudi per preparar-nos per al futur sinó també per formar
persones.
Una imatge que defineix molt bé a llei és
aquesta:
Imatge: "Aprender-Enseñar-Pensar" Erika Yrrutia. Recuperat de: http://aprederapensar.blogspot.com.es/p/ah-si-pudieras-bailar-todo-lo-que.html
