Un problema en la pràctica

En el meu Projcte de Millora del Centre, estic realitzant cada dia jocs a l'hora del pati en el poliesportiu per tots aquells alumnes que hi vulguin participar, dóna igual l'edat, dels 6 als 12 anys. 

El passat dia  hi va haver un cas d'un nen que es diu Jesús (nom inventat). Aquest, és el nen més problemàtic de l'escola, té molts problemes familiars i no s'ha criat en un bon entorn, no es duu gaire bé amb els seus companys, té molts problemes de conducta. Per exemple, no participa en les classes a l'hora de fer taller sinó que actua com a "ajudant de taller" de la seva tutora, per així terni-lo vigilat. 

Doncs, un dia, va venir a l'hora del pati per jugar amb nosaltres. Quan el vaig veure, em vaig preocupar bastant, tenia por que fes alguna cosa i jo, en estar sola, no saber com reaccionar. Però no podia dir-li que no perquè aquest projecte és obert per a tothom, a més, no tenia raons per fer-lo fora, encara no havia fet res i tenia l'esperança que es portés bé, no m'agrada jutjar les persones abans de conèixer-les o sense tenir proves empíriques, així que vaig decidir esperar i observar.

Desgraciadament, les meves expectatives no es van complir, en ser tan gran i prepotent, sobretot competitiu, jugava en forma bruta, sense fer cas a les normes, no tenia en compte que juntament amb ell, hi havia nins molt més petits. Fins i tot li va donar una capada a la cara a un nen de la meva classe, fent-li un tall al llavi inferior, però no vaig poder veure si ho va fer a propòsit o va ser un accident, perquè en ser tants i només jo vigilant, nens preguntant-me coses... No tenia ulls per tot. Igualment, em a saber molt de greu no haver estat atenta, perquè no el podia culpar i renyar-lo si no ho vaig veure.

Tampoc em feia cas si li deia que no agafés el material, igualment ho feia: Agafava pilotes en un joc que no l'utilitzàvem i les començava a tirar pel poliesportiu, fent caure objectes i fent cas omís als meus avisos "Jesús arreplega el que has tirat" "Jesús enfonya la pilota"... Actuava com si no existís i se'n va anar sense fer-me cas. No vaig tenir més remei que parlar amb la meva tutora i comentar-li lo succeït, pactant un acord en què si un altre dia venia a jugar, ella també vindria per ajudar-me.

Però durant aquesta situació em vaig sentir impotent, què havia de fer? Anar-lo a cercar i dir-li que aixequés el que havia tirat del terra amb la pilota? Avisar a la seva tutora? No sabia com actuar i vaig fer el que no havia de fer: aixecar-ho jo. 

Reflexionant em vaig adonar que durant tota la carrera, cap assignatura ens ha ensenyat sobre COM actuar en aquests tipus de situacions, conflictes a l'aula, contestacions d'alumnes, què fer... Sembla com si ho volguessin ocultar, com si realment no passés però realment està present, no només en aquest cas i en aquesta escola, sinó a moltes altres i casos pitjors.

Vull dir que una bona formació del professorat seria molt útil per frenar casos d'aquests, saber controlar la situació, perquè com ha passat aquí, en Jesús actua d'aquesta manera, un professor pot actuar com jo (normalitzant la situació), un altre el pot castigar, l'altre fer un petit avís, passar del tema... Cada professor actua segons la seva experiència i valors  o com li sembla que és correcte i això per en Jesús no és gens bo, agafa l'idea que faci el que faci serà tractat de diferents maneres, és a dir, no sap que si fa alguna cosa malament tindrà conseqüències, perquè cada vegada que ho faci, el tractaran de maneres diferents. 

Les dinàmiques

És important aplicar dinàmiques ? Quins beneficis hi podem treure? 

Hi ha diferents dinàmiques que es poden aplicar segons els objectius que es volen aconseguir, per exemple, hi ha dinàmiques per aprendre a resoldre conflictes, per millorar la cooperació, per afavorir la inclusió, etc. Les dinàmiques són activitats/estratègies que aplica el docent a l'aula per aconsguir els objectius plantejats alrededor d'una temàtica.

En les diferents lectures penjades a l'assignatures, puc entendre les  dinàmiques de grup com uns recursos/estratègies, que volen aconseguir millorar el funcionament i les relacions dels membres que el formen, és a dir, crear un bon clima dins l'aula basat en la cooperació, respecte, ajuda mútua...

Crec que és molt important aplicar dinàmiques, com podem ser les de cohesió de grup, perquè tenir un grup unit és imprescindible per tenir un bon clima d'aula. A través d'aquestes dinàmiques els alumnes es poden conèixer més entre sí, fer noves amistats perquè poden observar que altres companys tenen els mateixos gusts entre ells, les característiques de cada un, com són, veure-se com una petita comunitat on tots contribueixen de diferents maneres, perquè no tots són iguals. 

De les diferents activitats de cohesió m'ha agradat molt "La maleta". És una activitat per conèixer les habilitats i interessos dels alumnes. Consisteix en què cadascú d'ells ha de portar una maleta, en la qual hi hagi objectes que donin a conèixer els seus interessos i gustos personals que hauran de mostrar a la resta dels seus companys a hora de classe. 

Crec que és una activitat que pot ser molt interessant pels nens, que pot cridar molt la seva atenció perquè el protagonista és un company seu i tothom està intrigat sobre el que hi ha dins la maleta. A més, és una manera de poder conèixer els companys fent-se enfora de les típiques entrevistes en parelles i pot potenciar la seva creativitat pensant objectes que els puguin definir, és més, fins i tot és una oportunitat per conèixer-se millor a ells mateixos.

En aquesta pàgina he trobat un munt de dinàmiques per treballar a classe, a cada una d'elles t'explica diferents activitats amb les característiques, materials necessaris, temps que dura... L'he trobat molt útil com a recurs: http://projectes.escoltesiguies.cat/creixemjugant/estatic/cohesio-grupal

Referències

Minyons, escoltes i guies de Catalunya. Creixem jugant, cohesió grupal. Recuperat dia 28-04-2016 des de http://projectes.escoltesiguies.cat/creixemjugant/estatic/cohesio-grupal

Flipped Classroom

De totes les estratègies metodològiques que he vist en el bloc 4 de l'assignatura, sobre les lectures, n'hi ha una que em crida molt l'atenció i la trob molt inusual: La Flipped Classroom.

El seu nom significa "Clase invertida" i és exactament el que fa. Nosaltres estem acostumats a anar a classe perquè ens ensenyin coneixements, conceptes, teories... i després en acabar la lliçó esperam els deures, activitats i tasques per fer-les a casa. Aquesta estratègia metodològica és el contrari: La teoria no la dona el professor a la classe, sinó que tu mateix la veus des de casa, mentre que les activitats es fan a classe. Això s'aconsegueix amb l'ajuda del professor, que proporciona als alumnes recursos, enllaços, i materials audiovisuals com poden ser vídeos o podcasts (gravacions) de no més de 5 minuts on s'hi presenta la temàtica, idees principals o conceptes fonamentals de la unitat didàctica a treballar. Aquests mateixos materials poden estar creats pel mateix professor o els pot agafar a través de la xarxa i els alumnes el poden visualitzar en el seu ritme, gastant el temps necessari per a cada un.  Per tant, es romp amb 'l'esquema tradicional d'ensenyament, fent que els estudiants accedeixen a la informació des de casa i les activitats es realitzin a l'aula, creant unes classes més actives i participatives on ells mateixos són responsables del seu aprenentatge.


Aquesta estratègia, a part d'anar a contracorrent de l'ho tradicional, també afavoreix a l'atenció a la diversitat. Com? Sovint la majoria d'alumnes presenten problemes quan a casa intenten fer les activitats, a l'hora d'aplicar la teoria a la pràctica, i això no els permet avançar, fins i tot demanen ajuda a persones externes com poden ser la seva família, amics, companys de classe... i no saben la resposta. Per tant, amb el Flipped Classroom aquests problemes desapareixen perquè el docent no envia activitats per fer a casa, sinó coneixements, deixant el temps de classe per fer les activitats de forma conjunta. Aquest fet fa que el professor pugui atendre les dificultats dels seus alumnes de forma més individualitzada, poder ajudar-los i veure a quin àmbit fallen més, i de part dels alumnes, tenen ajuda per seguir endavant i no quedar-se estancats, afavorint el seu procés d'aprenentatge.

A més, a dins la classe es crea un ambient col·laboratiu a l'aula perquè l'estudiant és ajudat pel professor i els seus companys,  també ell pot ajudar a altres, s'estableix un clima de col·labració, d'ajuda mútua.

Crec que en aquesta assignatura" 2139 - Atenció a l'Alumnat amb Necessitat Específica de Suport Educatiu a l'Escola" es duu a terme un poc aquesta estratègia perquè la mestra ens penja articles, recursos, power points... per mirar-nos a casa i després comentar els dubtes a classe o fer activitats en grup sobre l'ho treballat des de casa com la creació de mapes conceptuals sobre les lectures, fer un kahoot grupal... Encara que jo ho faig a distància i no ho pugui viure en primera persona.

Per acabar, vull aprofitar aquesta ocasió per posar un exemple de Flipped Classroom que vàrem
elaborar jo i els meus companys el primer quatrimestre d'aquest curs en l'assignatura de
22122 - Mitjans i Recursos Tecnològics en el Procés d'Ensenyament -Aprenen. en l'EP sobre el concepte de "Competència Digital". Aquí està l'enllaç: https://www.powtoon.com/online-presentation/ceBRaiT4yXh/competencia-digital/

Imatge que resumeix de forma visual el Flipped Classroom:

National Math + Science Intiative Blog: The four pillars of flipping the classroom.

Referències:

Molés,J., i Monferre,L. (2014) Experiències didàctiques i treballs pràctics: Flipped Classroom al laboratori. Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària. Nº 27, pàg 9-14.
Recuperat dia 24-04-2016 des de http://www.raco.cat/index.php/Ciencies/article/view/275746/363710

Huneycutt, T. ( 1 de novembre de 2013) National Math + Science Intiative Blog: The four pillars of flipping the classroom. Recuperat dia 24-04-2016 des de http://www.nms.org/Blog/TabId/58/PostId/200/the-four-pillars-of-flipping-the-classroom.aspx

Els tallers

En el meu centre de pràctiques, el CEIP Margalida Florit, es du a terme l'estratègia metodològica dels tallers. Aquests, no es proposen per treballar continguts que ja es fan a les aules, sinó que s'entenen com a un tipus d'organització que permet fer activitats amb un grup reduït d'alumnes, per aquest motiu no es poden treballar dins l'aula amb tot el grup classe.

La mestra és la que proposa les diferents activitats que es faran en el taller al llarg d'un nombre de sessions seguides, per tant, té la funció de assegurar-se una continuïtat i coherència entre les sessions.

Els tallers proposats per aquest any, giren en relació a l'art, manualitats, cultura i reciclatge. La seva funció és potenciar la creativitat dels alumnes així com les seves destreses manuals, imaginació, coneixements i conscienciar-los que es poden fer manualitats amb materials reciclats, vindria a ser l'assignatura de plàstica. Hi trobam sis tallers:

• Cartró art: Manualitats amb cartró.
• Eco art: Manualitats utilitzant material 100% reciclats.
• Cream art: Pinten i dibuixen amb les mans.
• Art pintor: Aprenen alguns dels pintors més importants i utilitzen les seves tècniques per pintar.
• Dibuixam :Realització de diferents dibuixos a un paper, usant diferents materials com ceres, llapis, retoladors, pintures de llenya...
• Ciutadella art: Aprenen els monuments històrics més importants de ciutadella, els dibuixen i els van a veure en directe en el poble.

Els alumnes tan de primer com segon curs, es reparteixen entre aquests tallers, mesclant els grups, per tant, a cada taller hi trobam nens de 6 i 7 anys mesclats. Cada trimestre es canvien a un altre taller de la llista on s'hi fan diferents activitats i persegueixen altres objectius. Els professors que els imparteixen són tots els de primer cicle, influït el de religió i una mestra de suport.

Des de fa poc, jo mateixa m'estic encargant de la realització del taller de Cartró art, consisteix en fer manualitats principalment amb cartró, sobretot els tubs de vàter o de cuina, juntament amb altres materials com la pintura, ferratines, papers de seda, i altres elements.

Des del meu punt de vista permeten treballar aspectes que es fa difícil fer-ho a nivell d'aula pel tipus d'organització que proposen, pots controlar més el grup i realitzar tasques més complexes. A part, és una manera de poder implicar a les famílies en l'aprenentatge dels seus fills perquè estan convidats a participar-hi per ajudar a tot el grup.

Algunes de les dificultats que m'he trobat ha estat la diferència d'edat i la mescla dels diferents grups: 1rA, 1rB, 2nA i 2nB. Encara que només es duguin un any, la diferència es brutal, els més petits necessiten molta més ajuda, amb diferència, que els altres, i he notat que és més complicat posar ordre que a la classe normal. Tot i així, és un taller que m'agrada molt fer perquè m'encanten les manualitats i m'ocurreixen moltes idees per ensenyar-lis.

Com puc resoldre conflictes dins l'aula?

Durant el meu període de pràctiques ja m'he enfrontat a diverses situacions conflictives dins l'aula. Encara que no consider que el meu grup sigui molt problemàtic, sempre sorgeixen alguns problemes entre ells i venen a jo per explicar-me el que ha passat i per consegüent, esperen a què jo actuï. Però com ho faig si no sé com fer-ho? Majoritàriament els problemes són de poc nivell, baixa importància, ( des del meu punt de vista adult ) però que per a ells sí suposa un problema greu que necessita intervenció i, en canvi, d'altres més elevats. Estic parlant de casos com: " El meu company s'ha colat davant jo a la fila " o " En Pep no vol deixar-me la pintura" fins a " Na Àngels m'ha pigat ". Sigui com sigui, jo com a docent he d'intervenir i moltes vegades no sé com actuar davant aquestes situacions per la meva falta d'experiència. 

El conflicte és inherent a la condició humana. És important afrontar-los i intentar resoldre'ls al moment en què es produeixen i no esperar que es resolguin per si mateixos o que el temps s'encarregui de resoldre'ls. Si es perllonguen en el temps, aquests seguiran augmntant  i afectaran, no només a les persones implicades en un pri-mer moment, sinó que es projectarà en les relacions d'altres membres de la comunitat.
Segons "Resolución de conflictos en las aulas: un análisis desde la Investigación-Acción" on fa un estudi on ha agafat dades sobre conflicts i conductes dins l'aula, ens diu:

 "- Conductas disruptivas: hacerse el gracioso, provocar ruidos, levantarse continuamente y hacer preguntas absurdas.
 - Conductas indisciplinadas: hablar sin pedir permiso, correr por el pasillo, empujar, ensuciar o tirar cosas por la clase, empujar en la fila y comer en clase.
 - Desinterés académico: no traer hechos los deberes de casa.
 - Conductas antisociales: decir mentiras. "


Així que, fent recerques per internet, he trobat diverses estratègies i consells: Segons Celia Mª Ruiz, algunes idees sobre com podem solucionar conflictes que es produeixin a l'aula d'una forma justa i comprensiva

• La assertivitat
• Role-Playing
• Economia de fitxes
• Assemblees col·lectives

De totes elles la que m'ha cridat més l'atenció i des del meu punt de vista personal, pot funcionar més bé que les altres és l'Assemblea col·lectiva per resoldre conflictes perquè és una pràctica educativa que tracta de compartir amb els altres companys el conflicte que s'ha produït a classe i entre tots es reflexiona, debat i expressen les seves idees i opinions sobre aquest, arribant a una solució comuna, per tant, la manera de resoldre aquests mateixos conflictes els hi serveix com a model si es troben davant una situació diferent, sabent com actuar d'una manera correcta.  També, amb l'assemblea, els alumnes es fan més conscients dels seus propis actes, pensant amb les conseqüències que poden ocasionar.

L'objectiu d'aquesta pràctica és fer conèixer als alumnes les conseqüències que poden tenir el seus actes, reflexionar antes d'actuar, evitar conflictes, mostrar exemples per solucionar-ho... A més, pot ser una gran ajuda per aquells alumnes tímids que no volen queixar-se per por a la burla. Per tots aquests motius dits ara i anteriorment crec que és molt bona estratègia per aplicar dins una classe, sigui quina sigui l'edat dels alumnes,

Lo important és aplicar diverses estratègies per resoldre conflictes, cada una d'elles funcionará millor o pitjor segons les característiques del grup, però l'objectiu és reduïr els possibles problemes que es puguin ocasionar, donar a entendre pautes als alumnes sobre formes de com actuar davant situacions problemàtiques i quina és la millor manera, perquè en una classe sempre ens hi trobarem conflictes per resoldre i nosaltres com a docents, hem d'estar preparats.

Bibliografia:

Ruiz, Celia. (2011). Conflictos en el aula, ¿Cómo actuar?. Revista digital: Innovación y experiencias educativas. Nº 40. (Consultat dia 16-04-2016) http://www.csi-csif.es/andalucia/modules/mod_ense/revista/pdf/Numero_40/CELIA%20M_RUIZ_1.pdf

Pérez, V., Amador,L. i Vargas,M.(2011) "Resolución de conflictos en las aulas: un análisis desde la Investigación-Acción"Pedagogía social: revista interuniversitaria. Nº 18, 99-114. (Consultat dia 16-04-2016) https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3430407

La normalització

Mirant vídeos per internet en vaig trobar un que reflecteix un problema social d'una forma que vaig trobar original i "divertida"  però amb un gran missatge final, és aquest, fet per la Producció Prevent:

Crec que el concepte principal que vol transmetre és a dificultat d'aconseguir la normalització d'aquelles persones, en aquest cas discapacitades, dins la societat.

La normalització significa que s'ha de proporcionar oportunitats i ajuda per permetre un estil de vida similar al dels altres membres de la societat, significa la acceptació de les persones amb la seva deficiència amb els mateixos drets i responsabilitats. No hem de caure en l'error de què la normalització  significa fer que les persones siguin normals. 

Una frase que m'ha impactat molt del vídeo és aquesta: "Esta muy bien que las ciudades estén adaptadas, pero si las personas no lo están, no sirve de nada". Té tota la raó del món, pens que no tota la gent té els coneixements principals sobre una discapacitat, com mostra en el vídeo, la majoria de gent lis proporciona un excés d'ajuda que els hi fa sentir incòmodes (tractar-los com a nens petits, en el cas de l'home sord, cridar massa, ajudar a creuar a una persona cega....) perquè si en la mateixa situació en comptes de ser ells, una persona discapacitada, fos una persona sense discapacitat, no actuarien d'aquesta manera, per tant, no es senten normalitzats amb la resta, el tracte cap a ells és diferent  i el que es vol aconseguir és el contrari, que sigui igual. 

Està clar que aquest excés d'ajuda la gent no ho fa amb mala intenció, al revés, vol ajudar-los. Però tenen una visió errònia de la discapacitat, pensen que són diferents dels altres, necessiten ajuda per fer-ho tot, que no entenen les coses... Que són inferiors. I és aquí, en aquesta visió on hem d'actuar, com? A través de la presa de consciència, de fer-lis veure que són persones iguals que nosaltres, que hem de tractar-los igual que la resta, que si necessiten ajuda o no entenen alguna cosa ells mateixos ens ho faran saber.

Com a docents tenim aquest gran poder en les nostres mans, és importantissim transmetre aquestes idees als nostres alumnes ja des de petits, quan antes millor, perquè no adquireixin el pensament erròni que tenen els altres.

Bibliografia:

Fundación Prevent ( 22 de desembre de 2014). Lo incorrecto, una nueva mirada hacia la discapacidad. Recuperat dia 10-04-2016. Vídeo agafat de Youtube
https://www.youtube.com/watch?v=SBLiBLb23ZA 

Tenir un fill discapacitat

Com efecte tenir un fill discapacitat en una família? Si em poso a la pell d'una dona embarassada en el moment de saber la notícia de què tindrà un fill discapacitat, com m'he pogut informar en les diverses lectures del campus, jo també entraria en un estat de shock, el nivell d'impacte sempre dependrà del nivell de la discapacitat, per exemple, per a mi no es lo mateix tenir un nen amb una discapacitat intel·lectual lleu que tenir-ne un amb osteogènesis ( malaltia dels ossos de vidre) o una paràlisi cerebral. 

He trobat aquest breu vídeo: " Ante una noticia de que un hijo tendrá discapacidad, ¿Cómo superar el por qué a mi?"

Com a les lectures, coincideix que la família passa per un estat de shock, no es creuen que els hi ha passat a ells i és un impacte gran que hauran de superar. Jo també quedaria impactada i aquesta reacció es relaciona amb una visió negativa perquè relaciones tenir un nen discapacitat amb un fet dolent, el compares amb els altres nens que són "normals" i el teu diferent, donant per suposat que els altres són millors. Després passam per la negació on no es vol acceptar que el seu fill tengui una discapacitat, o pensen que no la tindrà i desapareixerà al llarg del temps (fet que es molt poc probable, per no dir casi impossible), seguidament passam a  la irritabilitat, on ens demanen aquesta pregunta de " per què a jo?" i finalment l'acceptació, aquí assumeixen les dificultats, acceptam que tenim un nen discapacitat.
Podem concloure que la presa de consciència no és una tasca fàcil i pot generar sentiments contradictoris als pares.

Aquest procés es superable perquè les famílies són resilients, és a dir, són capaces de superar situacions estressants, inesperats, d'una manera enfortida, però cada família es diferent i cada una d'elles ho superarà de forma diferent.

Dit això, no només ens enfrontam al procés d'adaptació de la discapacitat, sinó que aquest procés es dinàmic, canviant , no el podem deixar mai per tancat perquè al llarg del temps a mesura que el fill creix, la família s'enfronta a nous reptes i problemes, sobretot per preparar-lo per ser una persona autodeterminada, és a dir, tenir unes habilitats per conduir la seva vida segons els seus propis objectius, propòsits, agafar el control de la seva vida.  Però per sort, la visió de tenir un nen amb unes dificultats ha millorat al llarg del temps gràcies a l'evolució de la societat, l'accepetacio de nous valors, la psicologia positiva, els recursos i ajudes que es donen... és més fàcil aconseguir la seva normalització.

Però si ara em poso dins la pell d'un docent que té un nen discapacitat dins la classe, quina relació ha de tenir amb la família? Sobretot s'ha de basar amb una bona comunicació i mai tractar la família com inexperta ni fer veure que la discapacitat del seu fill és un impediment per aprendre. Per damunt de tot hem d'ajudar-los a tenir una visió positiva, a donar la nostra mà per aplicar tècniques i estratègies per una millor escolarització del seu fill, fins i tot els podem ajudar donant-los algunes pautes per poder treballar amb ell dins la llar per consolidar els coneixements apresos, trucs, formes de comportament en diverses situacions, etc. Sobretot s'ha de valorar l'esforç del nen i no solament el resultat.

En conclusió, tenir un fill des del punt de vista familiar pot ser un problema per algunes famílies i per unes altres no tant, depèn de diferents factors com el tipus de discapacitat, el seu grau, els recursos econòmics, la relació entre la parella... No és un procés fàcil de dur, sempre et trobaràs barreres que s'hauran de superar a mesura que es fa gran. Finalment, si ho miram des del punt de vista docent dins l'aula, com a professionals som els encarregats de comunicar-ho a les seves famílies, sempre brindant ajuda i sobretot fer el màxim possible perquè l'alumne aprengui conjuntament amb els altres. 

Bibliografía:

 Soulé, G. (19 de juny de 2012): Ante una noticia de que un hijo tendrá discapacidad, ¿Cómo superar el por qué a mi?. Medicable. Recuperat dia 5-04-2014. Vídeo agafat de Youtube. https://www.youtube.com/watch?v=IzwkpoNuRKU