Tot i no haver estat present en aquesta assignatura a causa de la distància per fer les pràctiques a Menorca, he aprés moltíssim. Gràcies a l'ajuda de la mestra, els recursos penjats en el Campus Extens i la meva implicació per l'autoaprenentatge, puc dir que he adquirit els continguts igual de bé que els companys de la classe. Hi ha hagut moments que sí m'ha costat posar-me o entendre alguns continguts, perquè no és el mateix anar a classe i participar que a fer-ho a través de l'ordinador, però tot i així crec que ho he aconseguit i he complert els objectius de l'assignatura.
El que més m'ha agradat és la semblança de l'assignatura amb la realitat, es basa en fets reals i proposa solucions, dinàmiques, recursos... per plantejar realment dins l'aula i solucionar de debò els problemes, aleshores, no només aprens sinó que també et formes més com a docent perquè coneixes materials i estratègies que pots aplicar en un futur, juntament amb exemples i amb una base científica. Com poden ser les diferents estratègies metodològiques: racons, tallers, grups interactius... Fins i tot aquest any n'he descobert una de nova, l'Aprenentatge servei. I pens que és molt útil conèixer diferents dinàmiques per la cohesió de grup, resolucions de problemes, conèixer-se millor... que estic segura que aplicaré.
El que m'ha sabut molt de greu és no poder assistir a les diferents xerrades dels professionals que han assistit a classe, estic segura que m'haguessin agradat molt i hagués aprofundit encara més en el tema, gràcies a la seva experiència i els seus punts de vista. Igual que amb les diverses pràctiques fetes a classe, però m'ho prenc com " el deute que havia de pagar" per venir a Menorca i gaudir d'aquesta enorme experiència que també m'ha enriquit, no només com a docent, sinó també com a persona, i que no canviaria per res del món.
En conclusió, aquesta assignatura m'ha aportat molts coneixements que en un futur sé que em seran molt útils, tant de bo tots les assignatures fossin iguals que aquesta, i no una presentació de continguts sense sentit ni relació amb la realitat, on no aporten cap aprenentatge significatiu i alguns mestres no tenen ni un mínim interès. Si abans de fer-la ja m'agradava molt la idea de fer suport, ara m'han augmentat més les ganes perquè conec moltes estratègies i recursos per aplicar i ajudar als infants amb més dificultats.
jueves, 26 de mayo de 2016
lunes, 23 de mayo de 2016
Final de les pràctiques
Al principi de les pràctiques, com és normal, em sentia molt insegura, tot era nou per jo: el centre, l'experiència, els professors, els alumnes... No coneixia a ningú i la primera setmana se'm va fer bastant dura perquè encara no vaig establir vincles efectius forts amb els companys tant d'aula com de claustre, per exemple, a l'hora del pati no sabia on anar i seia sola. Però en acabar les pràctiques era el contrari, em sentia perfectament integrada, els professors hem tractaven com un membre més del claustre.
El que més m'ha agradat ha estat veure que a través de les meves explicacions i activitats els nens s'ho han passat bé a l'hora que han après nous conceptes, la sensació que et provoca quan observes que han entès les coses i ells mateixos en sol demà duen objectes a classe relacionats amb el tema explicat el dia anterior, per exemple, t'omple d'energia per seguir pensant i organitzant altres altivitats, creant un cercle continu. Sobretot quan aconsegueixes agafar l'atenció de tots els nens, mirant-te aspectant pel que diràs i participant a totes les preguntes o activitats que facis.
Tot aquest esforç que hi ha darrere l'organització de les sessions és recompensat amb aquests tipus de premi, o si veus un alumne teu pel carrer i ve corrents a saludar-te encara que després quedi un poc tallat per no saber que dir, un dibuix que et regalen dient que ets molt bona mestra, que t'estimen i et trobaran a faltar, si cerques un altre tipus de recompensa aquesta no és la teva professió, es necessita vocació.
He de dir que hi havia dies que no em feia gens de ganes anar a fer classe, no hi tenia com a molt interès i fins i tot pensava que si ja em canso ara que estic de pràctiques i no tenc tota la responsabilitat damunt, com ho faria en un futur jo sola en una aula? Tindria falta de vocació? M'ha sorprès molt que aquesta sensació desapareixes quan a l'aula entraven ells, el meu grup, amb més energia que mai i em saludaven ben contents demanant-me si avui faríem algun joc, veuríem un vídeo, o em contaven alguna cosa que havien fet fa uns dies. En aquest moment m'omplia d'energia i rebutjava tots els pensaments negatius anteriors, fent-me veure que realment sí és el que vull en un futur.
Si compar el primer amb el darrer dia de pràctiques hi ha una diferència brutal: la meva experiència adquirida, tècniques apreses, la relació amb els alumnes, la fluïdesa per pensar activitats, el nivell d'adaptació a situacions imprevistes, la meva comoditat dins l'aula... Ha canviat notablement, i el més important, cap a positiu. Sé que encara estic lluny de ser una docent de cap a peus, requereix molta més pràctica i experiència, però jo mateixa em noto que ja tenc un tros meu destinat en aquesta professió.
La sensació de deixar el col·legi no m'ha agradat gens, ha sigut com deixar una part meva allà dins, i a pesar de sofrir moments d'estrès, inseguretat i de baix ànims, l'experiència que m'he endut ha estat la millora de totes i supera de molt tots els mals moments que he passat. He observat que no només els alumnes han après de les meves explicacions i activitats, sinó que jo també he après molt d'ells, cada un m'ha aportat coses diferents: paciència, actuar a situacions improvisades, explicar un mateix contingut de diferent manera, bon humor, com tranquil·litzar-los, actuar en situacions de conflicte...
Esper que l'any que ve en el Pràcticum II tengui la suficient nota per elegir un col·legi amb aquesta mateixa metodologia, sense llibres de text, perquè si per causalitat em toca anar a un col·legi ordinari pens que no m'agradarà tant ara que he vist aquesta forma d'ensenyament molt més lliure, costarà seguir la temàtica i exercicis imposats per un llibre fora de context.
Per acabar, vull dir que aquesta pràctica no només m'ha contribuït per ser una millor docent, sinó també m'ha fet ser millor persona, a tenir una altra visió respecte a l'educació i aplicar fora de l'àmbit escolar les coses apreses: tenir més paciència amb altres persones, no importar-me explicar una mateixa cosa més de dues vegades, tenir la paciència de fer arribar el missatge si no ho entenen, motivar a la gent per aconseguir els seus objectius... Són moltes les coses que he après i la gran diferència entre els que m'imaginava i la realitat.
El que més m'ha agradat ha estat veure que a través de les meves explicacions i activitats els nens s'ho han passat bé a l'hora que han après nous conceptes, la sensació que et provoca quan observes que han entès les coses i ells mateixos en sol demà duen objectes a classe relacionats amb el tema explicat el dia anterior, per exemple, t'omple d'energia per seguir pensant i organitzant altres altivitats, creant un cercle continu. Sobretot quan aconsegueixes agafar l'atenció de tots els nens, mirant-te aspectant pel que diràs i participant a totes les preguntes o activitats que facis.
Tot aquest esforç que hi ha darrere l'organització de les sessions és recompensat amb aquests tipus de premi, o si veus un alumne teu pel carrer i ve corrents a saludar-te encara que després quedi un poc tallat per no saber que dir, un dibuix que et regalen dient que ets molt bona mestra, que t'estimen i et trobaran a faltar, si cerques un altre tipus de recompensa aquesta no és la teva professió, es necessita vocació.
He de dir que hi havia dies que no em feia gens de ganes anar a fer classe, no hi tenia com a molt interès i fins i tot pensava que si ja em canso ara que estic de pràctiques i no tenc tota la responsabilitat damunt, com ho faria en un futur jo sola en una aula? Tindria falta de vocació? M'ha sorprès molt que aquesta sensació desapareixes quan a l'aula entraven ells, el meu grup, amb més energia que mai i em saludaven ben contents demanant-me si avui faríem algun joc, veuríem un vídeo, o em contaven alguna cosa que havien fet fa uns dies. En aquest moment m'omplia d'energia i rebutjava tots els pensaments negatius anteriors, fent-me veure que realment sí és el que vull en un futur.
Si compar el primer amb el darrer dia de pràctiques hi ha una diferència brutal: la meva experiència adquirida, tècniques apreses, la relació amb els alumnes, la fluïdesa per pensar activitats, el nivell d'adaptació a situacions imprevistes, la meva comoditat dins l'aula... Ha canviat notablement, i el més important, cap a positiu. Sé que encara estic lluny de ser una docent de cap a peus, requereix molta més pràctica i experiència, però jo mateixa em noto que ja tenc un tros meu destinat en aquesta professió.
La sensació de deixar el col·legi no m'ha agradat gens, ha sigut com deixar una part meva allà dins, i a pesar de sofrir moments d'estrès, inseguretat i de baix ànims, l'experiència que m'he endut ha estat la millora de totes i supera de molt tots els mals moments que he passat. He observat que no només els alumnes han après de les meves explicacions i activitats, sinó que jo també he après molt d'ells, cada un m'ha aportat coses diferents: paciència, actuar a situacions improvisades, explicar un mateix contingut de diferent manera, bon humor, com tranquil·litzar-los, actuar en situacions de conflicte...
Esper que l'any que ve en el Pràcticum II tengui la suficient nota per elegir un col·legi amb aquesta mateixa metodologia, sense llibres de text, perquè si per causalitat em toca anar a un col·legi ordinari pens que no m'agradarà tant ara que he vist aquesta forma d'ensenyament molt més lliure, costarà seguir la temàtica i exercicis imposats per un llibre fora de context.
Per acabar, vull dir que aquesta pràctica no només m'ha contribuït per ser una millor docent, sinó també m'ha fet ser millor persona, a tenir una altra visió respecte a l'educació i aplicar fora de l'àmbit escolar les coses apreses: tenir més paciència amb altres persones, no importar-me explicar una mateixa cosa més de dues vegades, tenir la paciència de fer arribar el missatge si no ho entenen, motivar a la gent per aconseguir els seus objectius... Són moltes les coses que he après i la gran diferència entre els que m'imaginava i la realitat.
lunes, 16 de mayo de 2016
Un cas en les pràctiques
Avui vull comentar un aspecte que durant les pràctiques m'ha critat l'atenció:
A l'aula hi ha un nen NEE amb discapacitat psíquica lleugera que li costa molt els problemes de raonament i va a un ritme més lent que els altres. Per exemple, si un dia fem activitats de resolució de problemes, els primers nens a acabar-la (si falten pocs minuts per acabar la classe ) se'ls hi dóna permís per fer joc lliure ( jugar a un trencaclosques, jocs de cartes...). Com que aquest nen li costa molt, mai arriba a fer-la a temps per poder jugar, i han estat múltiples vegades que se m'ha queixat, molt trist, de voler jugar amb els seus companys i descansar un poc per tenir el cap més fresc a la següent classe.
En sentir els sues comentari, em va recordar a jo matiexa quan era petita perquè sovint també em passaa, ho puc descriure com si per exemple tu vas amb els amics a fer una ruta amb velo, ells estan més entrenats que tu, i per seguir-los el ritme has de fer un gran esforç i et canses molt. Ells sempre van més per davant, quan s'aturen per descansar tu encara pedaleges i en arribar en ells tornen a partir, deixant una clara diferencia: Ells han pogut descansar les cames i en canvi tu no has afluixat el ritmes ni descansat en cap moment.
Això és la situació que m'imagino un poc amb l'alumne NEE, encara que tengui un ACI, crec que les intervencions de la tutora cap a ell no han estat massa correctes. Per exemple, si no entén un exercici, he vist que li diu la resposta directament sense donar-li una explicació. Jo sempre que he pogut li he intentat explicar però m'ha resultat difícil fer-li entendre coses tan senzilles com "100+75" i en no tenir l'ajuda per intenar arreglar-ho, a l'hora de fer activitats em passava bastanta estona amb aquest nen per ajudar a acabar-li les feines amb un temps de marga per jugar, sempre assegurant-me que entenia el procediment,
Això és la situació que m'imagino un poc amb l'alumne NEE, encara que tengui un ACI, crec que les intervencions de la tutora cap a ell no han estat massa correctes. Per exemple, si no entén un exercici, he vist que li diu la resposta directament sense donar-li una explicació. Jo sempre que he pogut li he intentat explicar però m'ha resultat difícil fer-li entendre coses tan senzilles com "100+75" i en no tenir l'ajuda per intenar arreglar-ho, a l'hora de fer activitats em passava bastanta estona amb aquest nen per ajudar a acabar-li les feines amb un temps de marga per jugar, sempre assegurant-me que entenia el procediment,
Dinàmica de cohesió de grup
Saps qui sóc?
És el títol que li vaig posar a l'activitat que vaig crear per l'àrea de "Valors i Emocions". Aquesta dinàmica em va sorgir quan vaig començar a veure que dins la pròpia classe hi havia diferents grups: Els dels nens, el de les nenes i un grup mixte amb la resta ( desgraciadament, són aquells alumnes que presenten més dificultats i a la vista, están més excluits). Com a practicant, no m'agradava gens veure aquestes distincions, era necessari millorar la cohesió de grup, millorar la relacions entre els companys i, per què no, fer-ne de noves.
- Millorar les relacions del grup
- Conèixer més els companys
- Establir un bon clima d'aula
- Què t'agrada fer en el teu temps lliure?
- Tens germans/es?
- Quin és el personatge que més t'agrada/admires?
- Quin és el teu menjar preferit?
- En què ets bo?
Després de contestar cada un individualment en la seva targeta i posar-la dins la capsa, se'n treu una a l'atzar i es llegeixen les respostes en veu alta, entre tots s'ha d'endevinar quin company és segons què ha contestat.
La seva aplicació va ser tot un èxit, tots estaven molt motivats per fer-la perquè els hi vaig presentar com a manera de repte: Esteu segurs que coneixeu els vostres companys? D'aquesta manera estaven tots atents i poques vegades havia de demanar silenci perquè eren ells mateixos que s'ho deien entre ells.
Aquesta sessió em va encantar, sobretot perquè a través del joc coneixen aspectes dels seus companys que tal vegada abans no sabien, a més, els alumnes amb més perill d'exclusió de dins la classe també participaven o els altres deien el seu nom amb veu alta pensat que eren ells la persona de la targeta, cosa que els hi agradava perquè ja no passaven desapercebuts com a altres activitats, quan per fi endevinàvem a un company, tots aplaudíem, fent-lo sentir el protagonista.
La seva aplicació va ser tot un èxit, tots estaven molt motivats per fer-la perquè els hi vaig presentar com a manera de repte: Esteu segurs que coneixeu els vostres companys? D'aquesta manera estaven tots atents i poques vegades havia de demanar silenci perquè eren ells mateixos que s'ho deien entre ells.
Aquesta sessió em va encantar, sobretot perquè a través del joc coneixen aspectes dels seus companys que tal vegada abans no sabien, a més, els alumnes amb més perill d'exclusió de dins la classe també participaven o els altres deien el seu nom amb veu alta pensat que eren ells la persona de la targeta, cosa que els hi agradava perquè ja no passaven desapercebuts com a altres activitats, quan per fi endevinàvem a un company, tots aplaudíem, fent-lo sentir el protagonista.
lunes, 9 de mayo de 2016
Deures o no?
La implicació de deures dins l'àmbit escolar és una tasca que s'ha dut durant molts anys i que actualment encara s'hi duu a terme, però, és bo pels nens donar-los deures per fer a casa? Són necessaris? Hi ha gent que recolza que donar deures no és adequat, defensa que els nens ja passen prou hores a l'escola i que no és necessari dedicar-n'hi més fora d'horari lectiu, ja que, en lloc de dedicar el temps en aquest aspecte, han de dedicar temps per ser "nens", és a dir, jugar, quedar amb els amics, practica esport, activitats extraescolar, etc. Tanta feina és atabalant per a ells quan ja es passen tot el matí tancats a l'escola.
Jo recordo que fer els deures m'atabalava molt quan en tenia un munter que fer, sobretot a ESO, a primària no recordo estar gaire saturada, però igualment anava a classe de repàs perquè segons quines matèries no se'm donaven gaire bé i necessitava ajuda, llevant-me una hora del capvespre, era suportable.
En el meu centre els deures són un punt que se li dóna molta importància, cada dimecres i divendres abans d'acabar les classes se'ls hi dóna alguns deures, alternant continguts i àrees.
Des del meu punt de vista, estic d'acord en donar-los sempre i quan no siguin en excés i es treballin a l'aula, és a dir, que siguin continguts que els nens coneguin i hagin treballat prèviament perquè aquests creen un hàbit de feina, consoliden aprenentatges i els reforcen i amplien. No accepto donar-lis un munt de feina que els hi ocupi hores i hores extraescolar, sinó donar deures de tan en tan que siguin ràpids i bons de fer.
A més, els deures són un moment més de relació amb les famílies, els pares haurien de procurar crear l'hàbit, adequar l'espai on es realitzen i controlar el temps que el seu fillet hi dedica. Per sort, la meva escola té en compte les mancances familiar d'alguns alumnes per a que tots tinguin l'oportunitat de fer els deures, l'escola ha de plantejar alternatives per suplir aquestes mancances com pot ser l'assessorament dels pares amb la tutora.
En conclusió, defenso que sí es necessari donar deures als nens sempre i quan siguin controlats, treballas anteriorment a classe i no donar-los en excés.
Jo recordo que fer els deures m'atabalava molt quan en tenia un munter que fer, sobretot a ESO, a primària no recordo estar gaire saturada, però igualment anava a classe de repàs perquè segons quines matèries no se'm donaven gaire bé i necessitava ajuda, llevant-me una hora del capvespre, era suportable.
En el meu centre els deures són un punt que se li dóna molta importància, cada dimecres i divendres abans d'acabar les classes se'ls hi dóna alguns deures, alternant continguts i àrees.
Des del meu punt de vista, estic d'acord en donar-los sempre i quan no siguin en excés i es treballin a l'aula, és a dir, que siguin continguts que els nens coneguin i hagin treballat prèviament perquè aquests creen un hàbit de feina, consoliden aprenentatges i els reforcen i amplien. No accepto donar-lis un munt de feina que els hi ocupi hores i hores extraescolar, sinó donar deures de tan en tan que siguin ràpids i bons de fer.
A més, els deures són un moment més de relació amb les famílies, els pares haurien de procurar crear l'hàbit, adequar l'espai on es realitzen i controlar el temps que el seu fillet hi dedica. Per sort, la meva escola té en compte les mancances familiar d'alguns alumnes per a que tots tinguin l'oportunitat de fer els deures, l'escola ha de plantejar alternatives per suplir aquestes mancances com pot ser l'assessorament dels pares amb la tutora.
En conclusió, defenso que sí es necessari donar deures als nens sempre i quan siguin controlats, treballas anteriorment a classe i no donar-los en excés.
miércoles, 4 de mayo de 2016
Metodologies per aplicar les TIC
Per seguir amb el tema anterior, la integració de les tecnologies dins l'aula/centre, ha cercat algunes metodologies que es poden aplicar amb l'ús de les TIC.
Com hem vist al tema 4, el "Flippe Classrom" és una d'ella, però no l'única. Avui en vull explicar dues que em van resultar interessants: La gamificació educativa i Bring Your Own Devices.
Com ens explica la pàgina web "Sobre Plantalles"
El principal objectiu de la Gamifiació Educativa és facilitar la consecució dels objectius plantejats. És una tendència que es basa a aplicar les dinàmiques i normes de joc a les activitats d'aprenentatge, amb altres paraules, és una tècnica d'aprenentatge que duu la mecànica dels jocs a l'àmbit educatiu per obtenir uns millors resultats. Té un caràcter lúdic perquè s'aprèn de forma divertida.
També defensa que " Més enllà de la tendència en màrqueting, la gamificació en l’aprenentatge podria ser un pont entre la motivació i l’autorrealització(...) És evident que es pot usar la gamificació per fer que les persones fidelitzin amb una marca i en comprin més productes però també pot ser un detonador per començar a entendre i apreciar la naturalesa de l’aprenentatge, que és educació i formació de persones crítiques i competents."
Amb aquesta tècnica s'usa de forma controlada el joc, s'incorporen elements propis dels jocs com poden ser les medalles, nivells, punts,... Es redissenya un procés d'aprenentatge com si fos un joc i crec que motiva als alumnes a aprendre més, sobretot si esteim en aquesta societat on els videojocs s'han posar molt de moda entre els nens i adolescents, és una estratègia que pot funcionar molt bé si s'aplica de forma correcta.
Aquí tenim un gran exemple on un professor de Canadà aplica un joc fet per ell mateix dins la seva classe de química: https://www.youtube.com/watch?time_continue=123&v=Xeew6ihRJsY
L'altre tècnica és BYOD.
Teachradar ens ho explica: Aquesta, com diu el seu nom, permet l'ús de qualsevol dispositiu a l'aula, els alumnes poden portar-los ja i fer diferents activitats, ja siguin mòbils, ordinadors, tabletes o altres. Les seves principals característiques són l'adaptació de l'alumnat ( no s'obliga a dur un dispositiu en concret, sinó el que tengui a ca seva, així no exclouen a ningú si per exemple té faltes de recursos) i és flexible ( com hem dit, no demana un únic patró).
Alguns exemples d'eines BYOD poden ser la creació de documents, emmagatzematges en el núvol, els ebooks, o aprendre apunts entre d'altres. El seu objectiu és incorporar les noves tecnologies i realitzar activitats a partir d'elles que abans es feien de forma convencional.
Referències:
Sánchez,J. (11 de març de 2015) Gamificació a les aules: Class Craft - Shawn Young (Canadà). Recuperat dia 2/05/2015. Vídeo agafat de Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=Xeew6ihRJsY
SobrePantalles(2014) Gamificació i aprenentatge: un nou paradigma?. Recuperat dia 2/05/2016, des de http://www.sobrepantalles.net/2014/03/gamificacio-i-aprenentatge-un-nou-paradigma/
Teachradar, the home of technology. What is BYOD and why is it important?. Recuperat dia 2/05/2016 des de http://www.techradar.com/news/computing/what-is-byod-and-why-is-it-important--1175088
lunes, 2 de mayo de 2016
Les eines TIC dins l'aula
En les meves pràctiques, personalment m'ha tocat una tutora que mai utilitza les TIC dins la seva aula. Amb la meva presència l'hi he ensenyat diverses coses: Utilitzar la pissarra digital ( que tenim a l'aula i mai l'encenia a part de posar vídeos o imatges cercant pel Google a través de l'ordinador, és a dir, només usava el projector, no la pissarra en si), pàgines web educatives com "Mundo Primária" que les usàvem per aprendre, repassar, i reforçar diferents àmbits ( comprensió lectora, comprensió oral, ortografia..) a l'hora d'ordinadors, etc.
El que vull dir, és que, si volem que l'escola sigui innovadora ensenyant i usant les TIC, és un procés molt complet que necessita temps. Dotar de mitjans als centres només és el primer pas (La fase de l'accés, segons l'article de Jordi Adell "Noves tecnologies, velles pedagogies"), tenir mitjans tecnològics no significa que sigui innovadora, ja que moltes vegades tenen aquestes noves tecnologies però s'usen les velles pedagogies, com és el meu cas, on la tutora usa la pissarra digital com si fos una pissarra convencional, les usen de la mateixa manera. Per tant, les TIC no canvien gens si nosaltres com a docents no volem que canviïn.
Per tant, per aplicar les TIC en els centres, no només es requereix equipament, sinó també la formació del professorat: Els mateixos docents han de tenir uns coneixements mínims al volant d'aquest tema, les seves possibilitats, activitats que poden fer, el seu funcionament, com aplicar-les a l'aula... El model TPACK, "Coneixements Tècnic Pedagògic del Contingut" és un model que indica els tipus de coneixement que ha de tenir un professor per integrar les noves tecnologies de forma correcta a l'ensenyament que imparteix, són tres:
A més, els tres sabers es relacionen entre ells:
Imatge agafada de: http://ictevangelist.com/technological-pedagogical-and-content-knowledge/
Per integrar bé la tecnologia a l'ensenyança es necessaria la combinació dels tres coneixements però sempre tening en compte el context a on s'aplica, per aconseguir un model docent ideal.
Però a part de la bona formació del professorat i tenir l'equipació necessària, també hem de tenir alguns altres factos en compte:
En conclusió, les TIC són una oportunitat per a la innovació didàctica i si les assimilam a un concepte tradicional de l'ensenyament no s'avança, d'aquesta manera es desaprofiten les seves possibilitats i avantatges. Per una bona integració, com diu Jordi Adell, s'han de passar diverses fases: Accés (dotació de mitjans), Adopció (És on es troba la meva tutora: Tenir els recursos però usar-los igual que abans), Adaptació ( Integrar la tencnologia dins la planificació, li donam uns objectius), Apropiació ( Feim les tecnologies de la nostra propietat, les usam com una eina més) i la Invenció ( Usam i adaptam les TIC a qualsevol context que ens trobem). Com he dit, el pas per anar d'una fase a una altra, requereix temps, és a dir, és un procés gradual, liderat i transversal.
Referències:
Adell,J. (2005) Noves tecnologies, velles pedagogies. 10 anys de les Jornades Maria Rúbies de recerca e innovació educatives, recull de ponències. pàg. 189-197. Recuperat dia 02/05/2016 des de http://www.fce.udl.cat/Jornades/adell.pdf
El que vull dir, és que, si volem que l'escola sigui innovadora ensenyant i usant les TIC, és un procés molt complet que necessita temps. Dotar de mitjans als centres només és el primer pas (La fase de l'accés, segons l'article de Jordi Adell "Noves tecnologies, velles pedagogies"), tenir mitjans tecnològics no significa que sigui innovadora, ja que moltes vegades tenen aquestes noves tecnologies però s'usen les velles pedagogies, com és el meu cas, on la tutora usa la pissarra digital com si fos una pissarra convencional, les usen de la mateixa manera. Per tant, les TIC no canvien gens si nosaltres com a docents no volem que canviïn.
Per tant, per aplicar les TIC en els centres, no només es requereix equipament, sinó també la formació del professorat: Els mateixos docents han de tenir uns coneixements mínims al volant d'aquest tema, les seves possibilitats, activitats que poden fer, el seu funcionament, com aplicar-les a l'aula... El model TPACK, "Coneixements Tècnic Pedagògic del Contingut" és un model que indica els tipus de coneixement que ha de tenir un professor per integrar les noves tecnologies de forma correcta a l'ensenyament que imparteix, són tres:
- Contingut (QUÈ es vol ensenyar),
- Pedagogia (COM s'ensenyarà) i
- Tecnologia (USAR les tecnologies per fer-ho, quines eines).
A més, els tres sabers es relacionen entre ells:
Imatge agafada de: http://ictevangelist.com/technological-pedagogical-and-content-knowledge/
Per integrar bé la tecnologia a l'ensenyança es necessaria la combinació dels tres coneixements però sempre tening en compte el context a on s'aplica, per aconseguir un model docent ideal.
Però a part de la bona formació del professorat i tenir l'equipació necessària, també hem de tenir alguns altres factos en compte:
- Ha d'estar establert al currículum
- Fer activitats que integrin les TIC dins classe (Ús de Webquests, "Caza del tesoro",...)
- Organització escolar: Compromís de tot el centre.
En conclusió, les TIC són una oportunitat per a la innovació didàctica i si les assimilam a un concepte tradicional de l'ensenyament no s'avança, d'aquesta manera es desaprofiten les seves possibilitats i avantatges. Per una bona integració, com diu Jordi Adell, s'han de passar diverses fases: Accés (dotació de mitjans), Adopció (És on es troba la meva tutora: Tenir els recursos però usar-los igual que abans), Adaptació ( Integrar la tencnologia dins la planificació, li donam uns objectius), Apropiació ( Feim les tecnologies de la nostra propietat, les usam com una eina més) i la Invenció ( Usam i adaptam les TIC a qualsevol context que ens trobem). Com he dit, el pas per anar d'una fase a una altra, requereix temps, és a dir, és un procés gradual, liderat i transversal.
Referències:
Adell,J. (2005) Noves tecnologies, velles pedagogies. 10 anys de les Jornades Maria Rúbies de recerca e innovació educatives, recull de ponències. pàg. 189-197. Recuperat dia 02/05/2016 des de http://www.fce.udl.cat/Jornades/adell.pdf
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)