Final de les pràctiques

Al principi de les pràctiques, com és normal, em sentia molt insegura, tot era nou per jo: el centre, l'experiència, els professors, els alumnes... No coneixia a ningú i la primera setmana se'm va fer bastant dura perquè encara no vaig establir vincles efectius forts amb els companys tant d'aula com de claustre, per exemple, a l'hora del pati no sabia on anar i seia sola. Però en acabar les pràctiques era el contrari, em sentia perfectament integrada, els professors hem tractaven com un membre més del claustre.

El que més m'ha agradat ha estat veure que a través de les meves explicacions i activitats els nens s'ho han passat bé a l'hora que han après nous conceptes, la sensació que et provoca quan observes que han entès les coses i ells mateixos en sol demà duen objectes a classe relacionats amb el tema explicat el dia anterior, per exemple, t'omple d'energia per seguir pensant i organitzant altres altivitats, creant un cercle continu. Sobretot quan aconsegueixes agafar l'atenció de tots els nens, mirant-te aspectant pel que diràs i participant a totes les preguntes o activitats que facis.

Tot aquest esforç que hi ha darrere l'organització de les sessions és recompensat amb aquests tipus de premi, o si veus un alumne teu pel carrer i ve corrents a saludar-te encara que després quedi un poc tallat per no saber que dir, un dibuix que et regalen dient que ets molt bona mestra, que t'estimen i et trobaran a faltar, si cerques un altre tipus de recompensa aquesta no és la teva professió, es necessita vocació.



He de dir que hi havia dies que no em feia gens de ganes anar a fer classe, no hi tenia com a molt interès i fins i tot pensava que si ja em canso ara que estic de pràctiques i no tenc tota la responsabilitat damunt, com ho faria en un futur jo sola en una aula? Tindria falta de vocació? M'ha sorprès molt que aquesta sensació desapareixes quan a l'aula entraven ells, el meu grup, amb més energia que mai i em saludaven ben contents demanant-me si avui faríem algun joc, veuríem un vídeo, o em contaven alguna cosa que havien fet fa uns dies. En aquest moment m'omplia d'energia i rebutjava tots els pensaments negatius anteriors, fent-me veure que realment sí és el que vull en un futur.

Si compar el primer amb el darrer dia de pràctiques hi ha una diferència brutal: la meva experiència adquirida, tècniques apreses, la relació amb els alumnes, la fluïdesa per pensar activitats, el nivell d'adaptació a situacions imprevistes, la meva comoditat dins l'aula... Ha canviat notablement, i el més important, cap a positiu. Sé que encara estic lluny de ser una docent de cap a peus, requereix molta més pràctica i experiència, però jo mateixa em noto que ja tenc un tros meu destinat en aquesta professió.



La sensació de deixar el col·legi no m'ha agradat gens, ha sigut com deixar una part meva allà dins, i a pesar de sofrir moments d'estrès, inseguretat i de baix ànims, l'experiència que m'he endut ha estat la millora de totes i supera de molt tots els mals moments que he passat. He observat que no només els alumnes han après de les meves explicacions i activitats, sinó que jo també he après molt d'ells, cada un m'ha aportat coses diferents: paciència, actuar a situacions improvisades, explicar un mateix contingut de diferent manera, bon humor, com tranquil·litzar-los, actuar en situacions de conflicte...

Esper que l'any que ve en el Pràcticum II tengui la suficient nota per elegir un col·legi amb aquesta mateixa metodologia, sense llibres de text, perquè si per causalitat em toca anar a un col·legi ordinari pens que no m'agradarà tant ara que he vist aquesta forma d'ensenyament molt més lliure, costarà seguir la temàtica i exercicis imposats per un llibre fora de context.

Per acabar, vull dir que aquesta pràctica no només m'ha contribuït per ser una millor docent, sinó també m'ha fet ser millor persona, a tenir una altra visió respecte a l'educació i aplicar fora de l'àmbit escolar les coses apreses: tenir més paciència amb altres persones, no importar-me explicar una mateixa cosa més de dues vegades, tenir la paciència de fer arribar el missatge si no ho entenen, motivar a la gent per aconseguir els seus objectius... Són moltes les coses que he après i la gran diferència entre els que m'imaginava i la realitat.