Com efecte tenir un fill discapacitat en una família? Si em poso a la pell d'una dona embarassada en el moment de saber la notícia de què tindrà un fill discapacitat, com m'he pogut informar en les diverses lectures del campus, jo també entraria en un estat de shock, el nivell d'impacte sempre dependrà del nivell de la discapacitat, per exemple, per a mi no es lo mateix tenir un nen amb una discapacitat intel·lectual lleu que tenir-ne un amb osteogènesis ( malaltia dels ossos de vidre) o una paràlisi cerebral.
He trobat aquest breu vídeo: " Ante una noticia de que un hijo tendrá discapacidad, ¿Cómo superar el por qué a mi?"
Podem concloure que la presa de consciència no és una tasca fàcil i pot generar sentiments contradictoris als pares.
Aquest procés es superable perquè les famílies són resilients, és a dir, són capaces de superar situacions estressants, inesperats, d'una manera enfortida, però cada família es diferent i cada una d'elles ho superarà de forma diferent.
Dit això, no només ens enfrontam al procés d'adaptació de la discapacitat, sinó que aquest procés es dinàmic, canviant , no el podem deixar mai per tancat perquè al llarg del temps a mesura que el fill creix, la família s'enfronta a nous reptes i problemes, sobretot per preparar-lo per ser una persona autodeterminada, és a dir, tenir unes habilitats per conduir la seva vida segons els seus propis objectius, propòsits, agafar el control de la seva vida. Però per sort, la visió de tenir un nen amb unes dificultats ha millorat al llarg del temps gràcies a l'evolució de la societat, l'accepetacio de nous valors, la psicologia positiva, els recursos i ajudes que es donen... és més fàcil aconseguir la seva normalització.
Però si ara em poso dins la pell d'un docent que té un nen discapacitat dins la classe, quina relació ha de tenir amb la família? Sobretot s'ha de basar amb una bona comunicació i mai tractar la família com inexperta ni fer veure que la discapacitat del seu fill és un impediment per aprendre. Per damunt de tot hem d'ajudar-los a tenir una visió positiva, a donar la nostra mà per aplicar tècniques i estratègies per una millor escolarització del seu fill, fins i tot els podem ajudar donant-los algunes pautes per poder treballar amb ell dins la llar per consolidar els coneixements apresos, trucs, formes de comportament en diverses situacions, etc. Sobretot s'ha de valorar l'esforç del nen i no solament el resultat.
En conclusió, tenir un fill des del punt de vista familiar pot ser un problema per algunes famílies i per unes altres no tant, depèn de diferents factors com el tipus de discapacitat, el seu grau, els recursos econòmics, la relació entre la parella... No és un procés fàcil de dur, sempre et trobaràs barreres que s'hauran de superar a mesura que es fa gran. Finalment, si ho miram des del punt de vista docent dins l'aula, com a professionals som els encarregats de comunicar-ho a les seves famílies, sempre brindant ajuda i sobretot fer el màxim possible perquè l'alumne aprengui conjuntament amb els altres.
Bibliografía:
Soulé, G. (19 de juny de 2012): Ante una noticia de que un hijo tendrá discapacidad, ¿Cómo superar el por qué a mi?. Medicable. Recuperat dia 5-04-2014. Vídeo agafat de Youtube. https://www.youtube.com/watch?v=IzwkpoNuRKU
No hay comentarios:
Publicar un comentario