En el meu Projcte de Millora del Centre, estic realitzant cada dia jocs a l'hora del pati en el poliesportiu per tots aquells alumnes que hi vulguin participar, dóna igual l'edat, dels 6 als 12 anys.
El passat dia hi va haver un cas d'un nen que es diu Jesús (nom inventat). Aquest, és el nen més problemàtic de l'escola, té molts problemes familiars i no s'ha criat en un bon entorn, no es duu gaire bé amb els seus companys, té molts problemes de conducta. Per exemple, no participa en les classes a l'hora de fer taller sinó que actua com a "ajudant de taller" de la seva tutora, per així terni-lo vigilat.
Doncs, un dia, va venir a l'hora del pati per jugar amb nosaltres. Quan el vaig veure, em vaig preocupar bastant, tenia por que fes alguna cosa i jo, en estar sola, no saber com reaccionar. Però no podia dir-li que no perquè aquest projecte és obert per a tothom, a més, no tenia raons per fer-lo fora, encara no havia fet res i tenia l'esperança que es portés bé, no m'agrada jutjar les persones abans de conèixer-les o sense tenir proves empíriques, així que vaig decidir esperar i observar.
Desgraciadament, les meves expectatives no es van complir, en ser tan gran i prepotent, sobretot competitiu, jugava en forma bruta, sense fer cas a les normes, no tenia en compte que juntament amb ell, hi havia nins molt més petits. Fins i tot li va donar una capada a la cara a un nen de la meva classe, fent-li un tall al llavi inferior, però no vaig poder veure si ho va fer a propòsit o va ser un accident, perquè en ser tants i només jo vigilant, nens preguntant-me coses... No tenia ulls per tot. Igualment, em a saber molt de greu no haver estat atenta, perquè no el podia culpar i renyar-lo si no ho vaig veure.
Tampoc em feia cas si li deia que no agafés el material, igualment ho feia: Agafava pilotes en un joc que no l'utilitzàvem i les començava a tirar pel poliesportiu, fent caure objectes i fent cas omís als meus avisos "Jesús arreplega el que has tirat" "Jesús enfonya la pilota"... Actuava com si no existís i se'n va anar sense fer-me cas. No vaig tenir més remei que parlar amb la meva tutora i comentar-li lo succeït, pactant un acord en què si un altre dia venia a jugar, ella també vindria per ajudar-me.
Desgraciadament, les meves expectatives no es van complir, en ser tan gran i prepotent, sobretot competitiu, jugava en forma bruta, sense fer cas a les normes, no tenia en compte que juntament amb ell, hi havia nins molt més petits. Fins i tot li va donar una capada a la cara a un nen de la meva classe, fent-li un tall al llavi inferior, però no vaig poder veure si ho va fer a propòsit o va ser un accident, perquè en ser tants i només jo vigilant, nens preguntant-me coses... No tenia ulls per tot. Igualment, em a saber molt de greu no haver estat atenta, perquè no el podia culpar i renyar-lo si no ho vaig veure.
Tampoc em feia cas si li deia que no agafés el material, igualment ho feia: Agafava pilotes en un joc que no l'utilitzàvem i les començava a tirar pel poliesportiu, fent caure objectes i fent cas omís als meus avisos "Jesús arreplega el que has tirat" "Jesús enfonya la pilota"... Actuava com si no existís i se'n va anar sense fer-me cas. No vaig tenir més remei que parlar amb la meva tutora i comentar-li lo succeït, pactant un acord en què si un altre dia venia a jugar, ella també vindria per ajudar-me.
Però durant aquesta situació em vaig sentir impotent, què havia de fer? Anar-lo a cercar i dir-li que aixequés el que havia tirat del terra amb la pilota? Avisar a la seva tutora? No sabia com actuar i vaig fer el que no havia de fer: aixecar-ho jo.
Reflexionant em vaig adonar que durant tota la carrera, cap assignatura ens ha ensenyat sobre COM actuar en aquests tipus de situacions, conflictes a l'aula, contestacions d'alumnes, què fer... Sembla com si ho volguessin ocultar, com si realment no passés però realment està present, no només en aquest cas i en aquesta escola, sinó a moltes altres i casos pitjors.
Vull dir que una bona formació del professorat seria molt útil per frenar casos d'aquests, saber controlar la situació, perquè com ha passat aquí, en Jesús actua d'aquesta manera, un professor pot actuar com jo (normalitzant la situació), un altre el pot castigar, l'altre fer un petit avís, passar del tema... Cada professor actua segons la seva experiència i valors o com li sembla que és correcte i això per en Jesús no és gens bo, agafa l'idea que faci el que faci serà tractat de diferents maneres, és a dir, no sap que si fa alguna cosa malament tindrà conseqüències, perquè cada vegada que ho faci, el tractaran de maneres diferents.
No hay comentarios:
Publicar un comentario