En el meu treball tractam la discapacitat intel·lectual, està classificada com a NEE a l'apartat de discapacitats, però... Què és?
La discapacitat intel·lectual no és una cosa que tenim, com els ulls blaus o un cor malalt. Tampoc no es tracta d'alguna cosa que som, com ser baix o prim... Discapacitat intel·lectual es refereix a un estat particular de funcionament que comença en la infantesa en el qual coexisteixen limitacions en la intel·ligència juntament amb limitacions en habilitats adaptatives. Com a conseqüència no podem dir "aquesta persona té discapacitat" o "aquesta persona és discapacitada", ja que la discapacitat intel·lectual no és una cosa que podem tenir o ser. (AAMR)
Segons Center for Parent Information and Resources: "La discapacidad intelectual es un término que se usa cuando una persona tiene ciertas limitaciones en su funcionamiento mental y en destrezas tales como aquéllas de la comunicación, cuidado personal, y destrezas sociales. Estas limitaciones causan que el niño aprenda y se desarrolle más lentamente que un niño típico. Los niños con discapacidad intelectual pueden tomar más tiempo para aprender a hablar, caminar, y aprender las destrezas para su cuidado personal tales como vestirse o comer"
Una altra definició : "Es caracteritza per un funcionament intel·lectual significativament inferior a la mitjana i altres deficiències en el comportament adaptatiu. Es manifesta durant el període de desenvolupament. No és una malaltia (no la podem curar ni tractar), és una condició humana" (Fundació Pere Tarrés, 2011).
Primer de tot hem de tenir molt en compte que NO ÉS una malaltia mental. Com veiem a les diferents definicions, una persona amb discapacitat intel·lectual pot costar-li més aprendre, amb un ritme més lent, però això no significa que no sigui capaç, tots ells tenen capacitats igual que la resta dels alumnes i nosaltres com a docents hem d'aconseguir els materials, recursos i estratègies adequades perquè puguin progressar, és la nostra feina que el nen aprengui amb els altres i estigui a gust en el context de l'aula. Aconseguir establir un entorn fàcil per a aquesta persona és un dels principals objectius, així tindran menys dificultats a l'hora d'aprendre perquè tindrà les ajudes necessàries per seguir i poder adaptar-se. També crec que s'ha de tractar la persona igual que els altres de la seva mateixa edat, pot tenir dificultats per aprendre però això no suposa cap raó per fer-ho, ell pot compartir les mateixes aficions, gustos, hobbys... No perquè tengui una discapacitat ha de ser diferent. A més, l'ajuda que li brindem no ha de ser excessiva, ja que donar-li tot fet no l'ajuda, hem d'aconseguir potenciar les seves capacitats i que sigui cada vegada més independent, ni tampoc molt baixa
Aquí hi deix un petit documental de 8 minuts que vaig trobar sobre un grup de voluntariats que estan ajudant a persones amb discapacitat intel·lectual conten el seu punt de vista i com és el dia a dia amb ells. . He pensat que seria millor incorporar un vídeo amb experiències reals i no d'explicacions teòriques perquè és molt diferent la teoria de la pràctica.
L’Esplai Inclusiu Campanya MCEC 2011 | 2012, Fundació Pere Tarrés: http://www.peretarres.org/arxius/mcec/campanya/Campanya-Esplai-Inclusiu.pdf
Center for Parent Information and Resources: http://www.parentcenterhub.org/repository/discapacidadesintelectuales/
Albeneda,M. (2 de juliol de 2013): Documental sobre la discapacidad intelectual. Recuperat dia 8-03-2016. Vídeo agafat de Youtbe. https://www.youtube.com/watch?v=ZUz0vQFKLlg
No hay comentarios:
Publicar un comentario