Quina és la millor opció: Desdoblar o dos docents a l'aula?

En llegir l'article de Joan Teixidor Saballs, ens ha plantejat dues modalitats que es poden dur a terme en un centre per millorar els aprenentatges i a l'hora, afavorir a diversitat de l'aula per garantir una educació més inclusiva. Però quines de les dues és l'adequada? La qui garanteix millors resultats? Hem de tenir present que les dues són efectives si es fa un bon ús, no en hi ha cap millor que l'altra, però jo opino que el més adequat és alternar les dues modalitats en funció de les activitats programades o els objectius que es volen assolir, però si m'he de decantar per una, des del meu punt de vista, la més adequada és la docència compartida.

La docència compartida, és a dir, la incorporació de dos mestres a l'aula, un dels avantatges que té és que no requereix cap espai addicional a diferència dels desdoblament, però necessita molta implicació i organització, és un procés molt més complex i difícil. Al haver-hi dos mestres, aquests s'han de coordinar entre ells, establir els rols que adoptarà cada un, han d'estar d'acord amb les feines que faran, les recursos, materials que utilitzarà en cada ensenyament... Tot això és una gran feina prèvia, però a l'hora contribueix a aprendre a ser millor docent, depara l'oportunitat d'identificar i contrastar aspectes indispensables per tirar endavant la tasca d'una manera compartida, tot el que s'ha de fer, com, quan...  Efecte de manera positiva a l'experiència d'un mateix i per tant, opino que t'enriqueix molt més que no a l'hora de fer desdoblaments, agafant únicament l'opció més fàcil i còmode. Però així i tot, la docència compartida no sempre sorgeix com un s'espera, depèn molt de la teva parella: la confiança que teniu, la personalitat de cada un... Sempre s'ha d'intentar no formar parelles que en un futur es veurà que serà una relació "tòxica", que no funcionarà. Tenir una bona relació i comunicació es fonamental per poder dur-ho a la pràctica, sempre tenint un rols equilibrats: no pot ser que un faci tota la feina i l'altre se n'aprofiti o un vulgui tenir tot el poder i l'altre només és com un ajudant. Els dos s'han de fer veure en classe i tenir uns rols clars.

Aquesta modalitat afavoreix molt l'educació inclusiva, degut a que es vol tractar a tots els alumnes per iguals dins la mateixa classe, responent a les seves necessitats individuals a l'hora, sense categorització. A més, tenint un company, un recursos humà de suport dins l'aula, facilita aquesta resposta a les dificultats, és una ajuda complementària entre els dos a l'hora de fer classe: Es recolzen l'un a l'altre, poden comentar les deficiències que veuen respecte el seu company i aquest millorar-les, el fet de poder parlar amb un company a qui no cal explicar la situació perquè l'ha viscuda i coneix el context, permet posar-se en el lloc de l'altre i així contrastar opinions, maneres de fer, de respondre...

En conclusió, com ja he dit abans, la millor opció és alternar les dues modalitats: Una activitat serà millor fer-la amb gran grup amb una docència compartida, mentre que d'altres es desenvoluparan millor en un grup reduït, segons els objectius que vulguis aconseguir en cada una d'elles. Però fer això en un centre docent és complicat, no impossible, i normalment es demana elegir una de les opcions. Si en el meu cas em fessin elegir, la meva resposta seria la docència compartida, un procés molt més complex però que aporta molt més, no només cap a un mateix sinó també en el centre.

  

Bibliografia:

Teixidor,J. (2008). Desdoblar? O dos docents a l'aula?. Grup de Recerca en Organització de Centres.

Recuperat de http://www.joanteixido.org/doc/dos_aula/text_provisional.pdf dia 25/03/2016